Guia inicial: Com Gaudir la Cultura Māori en el Teu Viatge a Nova Zelanda

Les tribus Māori parlen la seva llengua cada vegada més extensament i la resta del país la incorpora al nostre dia a dia.

Avui t’explico què:

• Tens la possibilitat d’aprendre els trets més essencials de la llengua i cultures Māori sobre el terreny en unes visites en català a Auckland.

• Quina situació real té la Llengua Māori en el teu dia a dia mentre viatges per Nova Zelanda.

• Una situació que viuràs en un aeroport del país, i com gaudir-la.

• Cinc paraules imprescindibles que has de saber en Te Reo Māori si vols sentir-te part de Nova Zelanda mentre viatges (amb alguns exemples).

Necessito entendre Māori en el meu viatge a Nova Zelanda?

Si coneixes la llengua Māori tens la clau que t’obrirà moltes portes.

Em pregunteu moltes vegades quan arribeu a Auckland, mentre fem el primer recorregut en català per aquesta preciosa ciutat, si “veureu als Māori” pel carrer.

La vostra pregunta es va contestant sola mentre visitem plegades els llocs icònics de la Cultura indígena de Nova Zelanda que estan arreu de la ciutat; si els coneixes i saps en quin moment visitar-los, com ho fem a 2WAYS Tours.

La cara de sorpresa, relaxament, estranyesa i curiositat que mostreu es veu recompensada per l’equilibri que trobeu quan us expliquem la seva història, visiteu les altres parts d’Aotearoa-Nova Zelanda amb la nostra Guia-Itinerari i us adoneu que teníeu raó: això és diferent del que mai havíeu imaginat. Sou a un país sorprenent!

Llengua Māori en el teu dia a dia mentre viatges per Nova Zelanda

Tot i que les expressions culturals, com ara és l’arquitectura, els gravats en fustes nobles, les escultures, la música, els balls, els teixits de fulles de harakeke, son llenguatges més que vàlids per explicar qui son els Māori, la llengua indígena de Nova Zelanda, el Te Reo Māori, cada vegada està més incorporada a la conversa col·loquial de totes i tots nosaltres.

Encara que alguns governs intentin diluir-la i arraconar-la, cada vegada la trobes més i més present embellint, donant sentit i connexions més profundes per tot arreu, a cada lloc que vas coneixent.

I no, no és per l’efecte que estiguem a la primavera d’enguany!

Realment els esforços dels darrers 50 anys per part dels diferents Iwi (tribus) Māori i de moltíssims “Pãkeha” (foranis, que no descendim dels primer ancestres Māori) estan fent que el Te Reo Māori experimenti una renaixença potent i sense retorn; així ho desitgem, que les catalanes i catalans en sabem molt d’anades i vingudes en el tema lingüístic.

El canvi en positiu és tan gran en els darrers més de 20 anys que fins i tot a mi em sorprèn com, els medis més reticents a posar en valor econòmic l’essència cultural indígena, s’estan sumant, i amb molta força, a aquesta situació que estem vivint arreu del país de reconèixer les arrels ancestrals i sentir-nos orgulloses de comptar amb aquest capital espiritual i energètic cultural Māori.

Un exemple que us pot ser molt útil és el que ha passat a l’aeroport de Wellington

Abans d’inaugurar el canvi d’ambientació (fins ara hi havia unes àligues immenses i personatges de les pel·lícules del Senyor dels Anells penjant del sostre a la sala d’espera central) ens van fer arribar aquest vídeo que volem compartir amb tu. Mira’l ara i segueix llegint més avall.

A banda de l’accent “kiwi”, neozelandès, segurament hauràs trobat alguna “dificultat” en entendre de què parlen en molts moments:

• Què és un “Manu”?
• On és Whanganui a Tara?
• Quin animal és una Tãniwha? Aquesta ja la vàrem conèixer per Sant Jordi
• Què es un Koru?
• Qui son els Manuhiri?

1. Doncs la figura que surt al vídeo, el Manu Murarmura: Manu vol dir OCELL. I Muramura és la representació d’un incendi, una figura incandescent. Així és com els Māori el recorden i han passat aquest coneixement a la següent generació. Realment és l’efecte visual que fa si vas a la sala, sobre tot a la posta del sol. Un luxe!

2. Whanganui a Tara. El gran port de Tara. Una figura ancestral, aquest Tara, fill de Cap de tribu de les terres de l’est, Whatonga. Van ser els primers humans que es van assentar en aquestes platges i badies. Doncs clar que en son d’importants els noms! Perque duen a sobre històries i vida. Encara que finalment aquest lloc se’l coneix com Wellington, la capital de Nova Zelanda.

I doncs, d’on ve aquest nom? Ui! Potser quan siguis aquí t’ho explico fent-nos un gelat o una tassa de cafè. Que a Whanganui a Tara son excepcionals!

3. Les Tãniwha les aniràs trobant en el camí. Son èssers màgics que et cuidaran, t’informaran i et faran sentir segura. Te les senyalarem en els mapes que et donem en arribar.

4. KORU li diem al brot de la fulla de falguera gegant que és el símbol del país. Koru simbolitza vida nova, començaments. Una espiral que es va obrint. Com el teu primer viatge a Nova Zelanda.

5. Manuhiri: Aquesta paraula ets tu, vull dir que quan la sentis aquí a Nova Zelanda estan parlant de tu, sí, sí, tu que estàs de visita. Significa visitant, persona nouvinguda.

T’imagines arribar a Nova Zelanda sense saber tot això que t’espera? Hi ha incògnites que és millor portar ja resoltes, no trobes?

Si quan viatgis a Nova Zelanda vols arribar i tenir al costat persones que t’aniran obrint les portes culturals Māori perque et sentis còmoda, entusiasmada, tranquil·la i no et perdis res del més essencial, reserva una Consulta Gratuïta per no deixar passar un temps preciós i venir a Nova Zelanda al 2026.