A Nova Zelanda, si vas al bosc, pots tocar balenes!!
Una pell especial que tenen alguns arbres.
És la raó principal del perquè les wakas, les canoes maoris, resultaven ser insubmergibles.
Però darrera d’aquesta explicació evident hi ha tota una corrua de tradicions i històries Māori que vull compartir amb vosaltres.
Ja que us aventurareu en els viatges guiats en català a Nova Zelanda, ara encara des de casa, volem que us sentiu segures en aquesta waka.
Recordeu el que acabeu de llegir de les wakas. Al final veureu perquè.
No en va, “waka” en maori també vol dir comunicació o mitja per posar en contacte a la gent.
És ben curiós que els maoris ja sabessin de l’evolució de les especies fa 800 anys, doncs científicament està comprovat que les balenes descendeixen genèticament d’uns animals terrestres que tenien cos i cap similar però tenien quatre potes; van existir fa uns 60 milions d’anys.
Diuen les llegendes Maoris que fa molt de temps la Tohora, la balena, havia caminat sobre la terra i havia estat germana de l’arbre Kauri.
Al contrari que el jove Kauri que s’estimava la terra més que a res, la immensa i gran Tohora enyorava alliberar-se de totes les tribus que constantment la perseguien per tal de furtar-li els seus tresors, fusta i el seu prestigi.
La Tohorā li va proposar al seu germà el Kauri, veient-lo com s’anava fent de gran i com el miraven els llenyataires, disposats a fer-lo miques i arravatar-li fusta i ambar, que marxessin a casa del seu tiet Tangaroa, el Deu dels Oceans.
Però el Kauri es va arrelar encara més a la terra només de pensar en abandonar-la; i la Tohorā va haver de marxar cap a l’oceà sola.
Abans d’això, sabent que ella no hi seria per defensar al seu germà, li va donar la seva pell fina i resistent, plena escates dures enganxades sense fissures, per fer més difícil la feina de les tribus, que aviat vindrien a intentar talar-lo i endur-se l’or líquid que regalimava.
Com es comunicaven i es relacionaven els germans – kauri i balena?
Va anar passant el temps i la Tohorā sortia a la superfície i bufava un raig d’aigua marina cap el cel, tot esperant que els vents i els núvols descarreguessin aquestes gotes sobre el bosc i el seu germà el Kauri rebés el missatge d’enyor i estimació cap el seu germà petit.
Per la seva banda el Kauri també absorbia el seu prestigi i saba de les arrels de la mare terra per créixer més alt i fot que ningú del bosc, tot enfilant-se per si podia veure al seu estimat germà Tohorā.
Amb els anys, el Kauri va ser respectat i les tribus que vivien al seu reialme el va cuidar intensament i el van protegir.
Va arribar un dia en que la tribu observà les llàgrimes daurades que el Kauri vesava enyorant el seu germà.
Va ser ell mateix, el Kauri, que va demanar a la tribu que l’arranques de terra, i el deixessin anar a vora mar. Però un cop va estar fora de la terra es va adonar que no tenia les cames d’abans i no podria arribar fins a la platja.
Com faria per retrobar-se amb el seu germà?
Va ser quan el Kauri va recordar l’abric de pell de balena que el germà li va regalar abans de marxar i en fer una waka amb el seu troc es volia llençar a l’oceà.
Els Iwis, veient que podien perdre el tresor més gran que tenien van començar a atacar Tohorā per tal que en Kauri no s’hi pugues reunir.
La balena malferida, el Kauri esgotat i moribund després d’arrencar-se les arrels van decidir que aquesta reunió no beneficiava a ningú; només es realitzes al final de la vida d’ambos.
Mentre, les tribus es van comprometre a cuidar de tots dos perquè van comprendre que no hi hauria vida, ni pau, ni recursos, si faltava un dels dos.
Avui en dia, quan Tohorā retorna a la platja abans de morir per veure al seu germà el Kauri un últim cop, ofereix el seu cos a les tribus, com va prometre en acabar la guerra i captura de balenes.
Mentrestant l’arbre gegant Kauri continua purificant l’aire i la terra per que facin de niu, refugi i brillant començament a les generacions que van apareixen sobre la terra.
El mamífer més gran que viu als oceans és un arbre
Ho sé, sembla increïble però quan us ho expliqui hi trobareu tot el sentit.
El 5 de juny es celebrava el Dia del Medi Ambient i el 8 de juny es celebra el dia Mundial dels Oceans.
Aquí a Nova Zelanda és potser el lloc del món on té més raó de celebrar-se tan a prop una diada de l’altra.
L’oceà i el bosc son germans, segons les tradicions maoris. I no poden passar l’un sense l’altre.
És per això que quan les balenes van a morir a una platja la senyal que els maoris reben és que el bosc està malalt.
Hem anat a molts ports al voltant del país on es troben balenes, sobretot les “geperudes” o catxalots com també les coneixem a Catalunya.
Hem parlat amb diferents Iwis (tribus) maoris i totes ens han explicat, amb petites variants, la mateixa història.
Hem pujat a vaixells de reconeixement del llenguatge i crida de balenes i ens han explicat el mateix: la comunicació entre el grup és constant, algunes veus criden cap a dins de l’Oceà, però altres criden directament a la vora del mar; al bosc.
Des de la nostra oficina a l’oceà Pacífic us convidem a descobrir les explicacions que els Maoris ens han donat sobre la vida dels essers més majestuosos de l’univers: La Balena, l’animal més gran de l’oceà i el Kauri, l’arbre més gran del bosc.
Perquè quan més sabem, més respectem i més estimem.
Perquè venir a Nova Zelanda amb 2WAYS Tours és trobar el sentit al que veieu, escoltar les veus de la natura, amb totes les connexions amb la cultura del lloc que us explicarem.
Us agradaria què ,quan ensenyeu les vostres fotos de les platges paradisíaques del nostre oceà Pacífic, poguéssiu també posar-hi els noms i explicar les veus de les criatures marines que s’hi amaguen?
El següent serà venir a contemplar aquests Oceans de natures salvatges i histories, banyar-se amb les seves criatures lliurement i relaxar-se passejant dins dels seus boscos ben a la vora.
Així que ja ho sabeu, no us podeu perdre en els recorreguts i viatge per Nova Zelanda cap dels dos entorns, ni boscos ni oceans, que el Kauri i Tohorā us estarán esperant.
Nova Zelanda des de dins amb 2WAYS Tours.
0 Comments