Tot i les greus inundacions a Auckland a finals de gener de 2023, estem, de moment, segures.
A 2WAYS Tours estem bé, dins del que cap; tenim la casa en peus, llum i serveis. I no ens han evacuat.
Confirma que s’ha de mantenir el pla “B” que sempre hi ha inclòs en els nostres itineraris.
Ha estat i encara dura, una experiència terrible de diluvi constant i vents molt forts. Mai s’havia vist res similar a Auckland, i mira que aquí plou i sap ploure.
Esperem que d’aquí 5 dies s’aixequi la declaració de zona catastròfica i la vida continuï amb la màxima normalitat possible.
Que tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres aquesta ciutat preciosa.
Som aquí perquè les persones que viatgen a Nova Zelanda tinguin aquesta, i qualsevol, situació resolta.
Tenir un lloc on sentir-te “a casa”.
Encara plou torrencialment. S’espera que duri 24h més.
Hem passat la nit dins de casa que és quelcom milers de persones no han pogut fer.
Sí, veig la vida així, tot i que estiguem al mig d’un huracà. Uns moments més tard d’aquest vídeo el cel ens queia a sobre i ja no ho trobava tan bonic.
El pitjor han estat les víctimes, sí. I els milers de cases perdudes.
Les persones però som fortes i ens ajudem entre totes. Aniria molt bé que la natura es calmés, i tant. Però seguim endavant, amb el que tenim.
Desdibuixa la realitat, cerca noves formes. Crida alt noves interrogants.
Et preguntes, rera el vidre protector, quina és la següent passa: confiar que has pres totes les mesures perque sabem que aquí, la natura mana de forma estrident.
Estem aquí a la vostra disposició. No patiu que serem al vostre costat en tot moment.
>> Viatge fiabel i segur a Nova Zelanda en temps difícils
On ha anat a parar el vermell de la Marieta?
Tanta pluja en una hora com en tot un mes; 240L.
Enmig de les destroçes de l’apocalíptic temporal he trobat sobre aquest arbre fràgil del Kowhai, que ja té a punt les flors del proper hivern, aquesta miniatura d’insecte.
Mimeritzar-se amb la natura. Ser amable amb ella, confiar.
Ser petit a vegades et salva. Aferrar-se a un bon arbre també.
No han tingut tanta sort les víctimes d’aquestes inundacions i mortals esllavissaments.
Estem en shock i en estat d’emergència per 7 dies que recomanen no sortir de les cases.
Però mentre el sol ens ha visitat durant unes hores he decidit fer un sketch per recordar el que és important ara mateix:
Estar-se on estem i agraïdes.
Ser visible per si podem ajudar.
No deixar de fer el que toca.
Esperar a vegades costa més que actuar. Però hem de deixar pas al que és urgent davant fins i tot del necessari.
S’ha connectat immediatament una xarxa d’ajudes i la situació s’està controlant el millor possible.
Continua plovent. No, no s’ha acabat.
No tinc massa control del que l’aigua manipula.
He après des de dins de casa com es saluden les plantes rera els vidres. Busquen la llum. En direccions oposades. Conversen.
He après que la realitat em serveix de guia; jo segons les circunstàncies faig tot el que sé.
Sembla que avanci molt espaiet.
He après a calcular la distància entre dos objectes però en el tercer m’he oblidat de tot. L’estrès juga aquestes passades.
He après que fer poc però no quedar-me del tot paralitzada ja era fer molt. I he trigat i tornat a pintar detalls que hagués obviat.
He après que els colors que faig es transformen com volen sobre el paper. No tinc massa control del que l’aigua manipula.
L’aigua, el color, el sol que dura 3 minuts llargs, la natura, l’estrès, la fam de normalitat, la conversa entre ulls, mà, paper, és el món.
Aprendre, quin regal. Quina oportunitat. Penso en el privilegi de tenir a prop mestres autèntiques!
0 Comments