Per què recordem el Dia de l’ANZAC?
La guerra. El mirall que ens diu qui som.
Però ho oblidem sovint. Avui recordem. ANZAC el 25 d’abril.
Āke, Ake, Ake!*
Les nits a Auckland son plenes d’estels.
Aquesta nit és curta.
Tothom es prepara per a ser a les 5 de la matinada als llocs on es celebra ANZAC DAY.
Dins d’una ciutat de més d’un milió i mig de persones gaudir aquests cels és un luxe.
Avui és potser el dia més important que es viu com a país, a Nova Zelanda.
Avui és ANZAC DAY (Australia New Zealand Army Corps) el 25 d’abril.
És celebren, per raons poderoses, certes derrotes; els catalans en sabem molt d’aquests sentiments.
Després de la 1ª Guerra Mundial els neozelandesos van ser considerats, pel seu valeròs comportament, ben diferents de la resta de les tropes britàniques.
Va ser aleshores que els van començar a dir “Kiwis”, com l’ocell que no vola però te una força a les cames descomunal. Un país ja per sempre únic!
La flor que commemora aquesta guerra és la rosella vermella; els camps de Flandes ara, la vostra primavera, n’estaven plens … i plens de joves neozelandesos, māoris i pakeha, morts al 1918.
Hi ha altres colors, a part del vermell, que avui també portem a les solapes: la rosella morada, tot recordant els fidels animals ( cavalls, gosos, coloms…) que van morir fent la guerra junt amb les tropes.
I la rosella blanca. La dels pacifistes, anomenats desertors (injustament) i sotmesos a greus penes.
Les famílies d’aquests civils que s’oposaven a qualsevol guerra i van ser valents per discrepar i alçar la veu han aconseguit que se’ls tingui en compte i rebin homenatge.
Que la pau, bellesa, generositat de la terra i les persones venci sempre a qualsevol guerra.
Ko maumahara tonu tātou ki rātou.
Lest We Forget.
Nova Zelanda recorda, recordem, respectem.
*Per sempre, d’ara en endavant, fins sempre.
Els moments de ANZAC ens donin força per creure i construir la PAU
25 d’abril és un dia molt i molt important a Aotearoa. Ens defineix.
Avui és ANZAC* Day a Nova Zelanda.
Kei wareware tātou. Lest we forget.
No, no hauriem d’oblidar-les.
Recordar les morts en combat a tantes guerres, les persones supervivents i les consequències que encara arrosseguem.
Aquest matí és corprenent el silenci que hi ha a tots els llocs del país.
Realment sepulcral.
La tarda ja és una altra cosa. Vida i mort sempre tan juntes.
Que aquests moments ens donin força per creure i construir la PAU; les paus.
*AustraliaNovaZelandaArmyCorps
ANZAC.
A Gallipoly, avui part de Turquia, un dia 25 d’abril al 1915 hi va haver una masacre de vides de soldats kiwis i australians.
Va marcar un abans i un després en la identitat dels neozelandesos.
Recorda 3 colors de flors el Dia l’ANZAC
Els 25 d’abril recordem als caiguts neozelandesos en les guerres arreu del món i la significant contribució que una nació tan menuda, al 1914 Primera Guerra Mundial, van morir 100.000 soldats Kiwis d’un total de població d’un milió; el 10% vaja.
ANZAC significa Australia Nova Zelanda Army Corps. Els exèrcits.
Es porten tot el dia flors de rosella vermella (al vostre hemisferi és primavera i als camps on darrerament van morir eren plens d’aquesta flor) 🔴
També recordem als animals (cavalls, gossos, coloms) amb una flor morada 🟣
i es reconèix als qui van ser valents per “oposar-s’hi” i objectar amb una flor blanca ⚪️
Ja veus, tot una mica intens…
Les seves mares i famílies sí recorden els seus noms.
El que potser no recorden ni saben son els motius que van dur-los a deixar les seves vides lluny de casa.
Cap religió va impedir cap guerra. La jueva, les cristianes…
Recordar avui el perquè d’aquests sacrificis és massa dur quan tot el país es lleva en silenci i amb el sons de la corneta de l’últim mort.
Però avui que a Nova Zelanda es conmemora ANZAC Day deia un vetarà en una entrevista: “les guerres s’haurien d’acabar”
A qui correspongui.
A totes i tots. Que els seus exemples ens ajudin a fer tot el possible per impedir cap guerra més.
Aquest any 2021 no hi ha hagut desfilada; encara tenim vigents mesures del CV 19.
Les guerres, son gàbies que contenen sentiments.
Avui aquesta conversa entre a Mont i la seva filla adolescent:
– Mama, és que tu no ho entens perquè ets gran i els grans a vegades, fa tant temps que ho feu que no sabeu el mal que fa.
Poseu els sentiments en gàbies pensant que així no us faran mal o no faran mal a un altre i això és el pitjor que es pot fer, perquè un sentiment pot ser un tresor o una bomba i només depèn del que es faci amb ell.
Quan tanqueu el sentiment en una gàbia, el sentiment es transforma en una bomba.
I els grans col·leccioneu bombes, com si fóssiu soldats que han de defensar-se o atacar i esteu sempre a la defensiva o a l’atac.
Dieu que no us agraden les guerres i que voleu la pau, però no penseu que les guerres les provoquen els sentiments que poseu en gàbies.
Totes les guerres són dolentes, però les que provoqueu vosaltres mateixos són les més terribles de totes perquè a més us fan sentir culpables.
I és que sou culpables. Culpables de transformar un tresor en una bomba només per voler-ho tenir tot controlat sempre. Els sentiments no es poden engabiar, Mama.
– Ostres, Joana, torno a no saber què dir.
– Clar, perquè saps que tinc raó. Guerres i malalties. Engabiar els sentiments provoca guerres i malalties.
– D’acord, Joana, hi pensaré, val?
– No, no val. No hi pensis. Sent. I vola, Mama, vola.
Fàcilment s’obliden els motius i les circunstàncies de com va començar el conflicte, però el que mai oblidem son les persones.
Avui 25 d’abril a Nova Zelanda és ANZAC Day. Un dia que va canviar per sempre la identitat d’aquesta nació.
Que mai més siguem ni l’origen ni l’acompanyament de cap guerra.
Whakaaio Āke, ake, ake. ( fem la pau, sempre, per sempre, per sempre)
0 Comments