SÍ! Dones Sufragistes a Nova Zelanda

Sí, no, sí, no…avui sí.

Bé, el 19 de setembre del 1893.

Nova Zelanda va aconseguir ser el primer país del món on les dones poguessin votar en unes eleccions al Parlament.

90.000 dones, com Kate Sheppard, votant unides en un país de menys d’un milió de persones.

I presentant una “catifa” de peticions signades en paper  unides totes que congreguen 270m de llargada!

Agraïdes a totes les dones i homes que ho van fer possible!

Vivim en un país singular i avançat!

Vine i gaudeix d’aquestes energies i aquesta vitalitat que ho impregna tot!

“No sé si puc…; sí, vull venir; no, no sé per on començar; sí, és el que sempre he volgut: el viatge de la meva vida! SÍ!”

Fes el primer pas.

Els drets no son una loteria, però els números hi compten molt.

Semblaria que van guanyar el Primer Premi d’una rifa on elles mai tenien cap butlleta.

Però la veritat va ser una altra.

Sí, el primer país del món on les dones van poder votar en unes eleccions generals va ser aquí.

Per aconseguir, avui fa 129 anys, a Nova Zelanda el Dret de la Dona a Votar en unes eleccions generals va costar què es recollissin 31.872 signatures i es repetissin successivament 13 peticions amb els mateixos arguments reforçats, ara i adés sense cansar-se, sempre amb els suport de milers de dones anònimes i alguns homes també.

Volem recordar avui dues Wāhine* molt importants a les antípodes geogràfiques:

La Meri Te Tai Mangakāhia; que el 18 de maig d’aquell 1893 va ser ja la primera dona a Aotearoa en demanar el Sufragi per les Dones en el Parlament Māori.

Per a “totes les dones”, no només per a les Māori, ja que pensava que havent de tractar amb la Corona britànica, en mans en aquell moment de la Reina Victoria, les dones s’entendrien molt millor.

Demanava el vot per a les dones de la colònia, les vingudes d’Europa, també.

I què passava als antípodes de Nova Zelanda?

Serà per la distancia, la lentitud en les noticies o per altres ingredients dins la societat de principis de segle XX a la península Ibèrica que no va ser, fins 38 anys després, durant la Segona República Espanyola, què una dona sola al parlament (de les dues que hi havia!), Clara Campoamor, defensaria i aconseguiria el mateix dret per les dones de la República.

Era  l’1 d’octubre de 1931 quan es va aprovar el sufragi femení; per 161 vots a favor i 121 en contra.

Un 1 d’octubre que sí es va poder votar.

Sempre m’ha fet pensar molt que a Madrid, una dona sola i 161 vots poguessin aconseguir el mateix que 31.872 signatures i unes centenars de sufragistes a Nova Zelanda.

Realment a vegades no som conscients de la força que les nostres conviccions ens donen per canviar el curs del destí de tantes dones.

O de la quantitat d’esforços col·lectius que calen per tirar endavant la justícia en un país. 

Celebrem aquestes fites, agraint a totes les dones que ens han precedit i a les que ens continuen inspirant i donant suport les seva dedicació. Kia ora!

Des d’Aotearoa-Nova Zelanda felicitats a totes les societats que respecten i faciliten una societat més justa.

*Wāhine, en llenguatge Māori significa “dones”. És el plural de wahine, una dona.

Nova Zelanda més a prop.

Nova Zelanda des de dins amb 2WAYS Tours.

>> Va ser la Princesa Te Puea princesa i Sant Jordi a la vegada?