Si no vols que et passi com als francesos, fes això.
No improvisis i planifica aviat el teu viatge a Nova Zelanda assegurant els elements essencials amb empreses turístiques fiables. Que no et deixin fora de les rutes i experiències més importants.
Recordava que justament el proper dia 10 d’agost es celebra una efemèride molt “catalana” a Nova Zelanda. De les què, quan vivia a Christchurch, sempre pensava que com hauria sigut la vida en aquest país si aquells cinc dies de diferència entre que arribessin uns o altres no s’haguessin donat.
Dic això perque realment es commemora una derrota francesa en terres neozelandeses, que va canviat el curs de la historia de les Illes on vivim, sobre tot de l’Illa del Sud.
És molt importat per a nosaltres que els viatges que et preparem per tota Nova Zelanda siguin també viatges per la història real, tot i les circumstancies més o menys misterioses per les que discorre la vida.
Molt divertit i interessant que puguis fer connexions amb la teva història també, no sé si trobaràs ancestres teus entre els Māori però!
Aconseguiràs viatjar a traves dels paisatges fascinants on aniràs arribant en les setmanes que ets a Nova Zelanda seguint el itinerari exclusiu que 2WAYS Tours t’hem preparat.
Tu ets la protagonista del teu viatge, no cap peça dins d’un catàleg repetitiu.
Aprenem del que anem vivint, de totes les formacions universitàries i professionals i de participar activament en la societat de cada dia a Nova Zelanda des de fa més de 20 anys. Perque tu ho puguis gaudir en pocs dies!
Si no pots “viure” dins de Nova Zelanda tants anys com nosaltres, compartint amb tu moments com el de l’enllaç històric que avui t’explico fil per randa la fascinant situació que es va donar gaudiràs molt de conèixer les condicions en les que van arribar altres cultures, a vegades molt llunyanes i altres molt més properes a la teva, a la nostra.
Viatjar a Nova Zelanda coneixent-la molt abans d’aterrar a Auckland és més enriquidor que fer un viatge improvisat!
Estem preparant viatges per a clientes i clients per als mesos de febrer i març del 2026 i ja hi ha poca disponibilitat en moltes activitats i visites indispensables.
Estem “fent tard” en la preparació anticipada dels Viatges a Nova Zelanda?
Fins ara, 2WAYS Tours sempre hem aconsellat als nostres clients i clientes que facin els seus plans de viatge amb uns NOU mesos d’anticipació, si és un viatge a l’estiu- tardor-primavera de Nova Zelanda.
I amb SIS mesos si és pels voltants del nostre hivern, els mesos d’estiu teus del juny al setembre.
No un any ni dos, però si què, començar a planificar el viatge a nou o vuit mesos vista, és la millor estratègia per aconseguir el que vols; i a bons preus també.
Contacta amb una agència local OFICIAL, que et doni seguretat i es faci responsable del resultat del teu viatge; i que parli la teva llengua i conegui la cultura Māori i neozelandesa per aclarir-te tots els dubtes.
No saps per on començar? Molt fàcil: reserva una Consulta Gratuïta amb mi i desencalla aquests primers “grans dubtes” per aconseguir un viatge a Nova Zelanda insuperable.
Sabies que ara mateix podríem estar parlant francès a tota Nova Zelanda?
Això pensaven fa gairebé 200 anys un grup de francesos que van arribar a les costes d’Akaroa.
Els van ensenyar un papers escrits que no entengueren i els van donar 4£ per totes les terres que veieu davant vostre.
Aquest poblet en aquesta badia paradisíaca va estar a punt de convertir-se en la capital francesa de Nova Zelanda.
La realitat els va agafar desprevinguts!
Però tot va començar un 2 d’agost del 1838 a un llogaret anomenat “Little Port Cooper”; que tingués nom anglès aquest port ja hauria d’haver donat alguna pista als francesos… però es veu que no es van donar per al·ludits els orígens lingüístics.
Faig un incís per recalcar la importància d’escoltar activament el teu entorn. Les llengües que es parlen en el lloc i, si no els entens directament, cercar bé una bona traductora o intermediària.
Els francesos sembla que van patinar en tots aquests terrenys de forma estrepitosa, a la vista dels resultat següents.
Bé, si haguessin escoltat millor sabrien que el lloc es diu Akaroa, que en el Te Reo Māori, la llengua d’aquella zona (no, les tribus de l’illa del Nord li hauríem dit “Whangaroa”) vol dir “port allargat”.
A Akaroa encara s’hi pot arribar avui i està immersa en un paisatge encisador.
Som doncs a Akaroa on el capità Jean Langlois, un balener del port francès de Havre, havia negociat amb uns quants Cap de tribu Māori la compra d’un bon grapat de terres, unes més de 12 mil hectàrees de la península Banks.
Durant el transcurs de l’any següent en Langlois va retornar a França i va començar a comercialitza aquesta “compra” que ell havia fet a Nova Zelanda.
Li va costa força però finalment va convèncer a mercaders i inversors de Nantes i Bordeus de crear una societat, una empresa per establir una colònia francesa a la península Banks. La Companyia Nanto-Borelaise va ser creada el 8 de novembre del 1839 i immediatament va entrar en negociacions per assegurar-se el suport del Govern francès per aquesta missió.
Un mes després, concretament l’11 de desembre del 1839, el Rei Lluís Felip aprovava fer-se càrrec del transport fins a la colònia de Nova Zelanda de 80 persones, colons, que fundarien un assentament francès a Akaroa i li canviarien el nom a “Port Lluis Felip”, clar!
Ja no devien de veure les coses massa clares quan van haver d’afegir, al vaixell que transportava als 80 colons, un altre vaixell de guerra que va salpar abans que els emigrants per a garantir-ne l’arribada. I sort en van tenir!
El comandat d’aquest vaixell militar tenia els poders d’un “Comissari el Rei”, una mena de virrei, sobre els colons i també alhora sobre els baleners que treballaven en aigües de Nova Zelanda, a totes les illes.
El 19 de febrer de 1840 aquest Comissari del Rei, el capità Lavaud, desplegava veles cap a Nova Zelanda en la corbeta Aube (Albada) mentre en Langlois i els emigrants el seguirien el 20 de març en el vaixell Compte de París.
Quan en Lavaud va arribar al primer port de Nova Zelanda, a la Badia de les Illes (on s’havia establert al primera capital que va tenir Nova Zelanda) al juliol es va trobar que el Governador Hobson havia assegurat la sobirania britànica de tot el país al maig.
Hi havia més: en un acte separat, el 17 de juny, en Bunbury també havia adquirit drets similars per a tota l’Illa del Sud.
Estorat per aquesta realitat en Lavaud només va poder fer que informar als seus superiors i continuar les ordres d’arribar a Akaroa per retrobar-se amb en Langlois i supervisar que l’assentament dels nous colons a la zona es produís correctament.
Al mateix temps que tot això passava als campaments francesos, els anglesos no s’aturaven tampoc.
Una setmana pot canviar-te la vida i la lengua de Nova Zelanda!
Per reforçar la posició colonial de possessió del territori, en Hobson va enviar la Fragata Britomart amb dos magistrats dels Jutjats de Terres cap a Akaroa.
En Lavaud s’ho va prendre amb calma i donant-ho tot per perdut anava navegant cap al destí com si fos un viatge de recreació i no una missió de defensa. Així que va arribar CINC dies més tard que els britànics a bord del Britomart.
El Comte de París amb els colons va arribar DOS dies després de Lavaud.
Les historiadores i historiadors es mofen sovint de “la carrera cap a Akaroa” referint-se a la fluixesa dels francesos i la fam de poder i cobdícia dels anglesos.
No hi va haver cap lluita, cap tret disparat, cap sable desenfundat. Un miracle per l’època.
La realitat li va presentar una bona excusa a Lavaud per la pèrdua territorial: va investigar la validesa dels document de compravenda de terrenys que en Langlois tenia i va comprovar que altres europeus tenien manuscrits similars que els invalidaven.
A més a més les tribus Māori van afegir que ells no havien estat consultats i que mai van rebre cap quantitat per les terres que estaven suposadament en venda, tot i que sí, que tenien intencions de vendre-les.
Tot aquest desgavell va ser tractat amb elegància “francesa” i en Lavaud va arranjar tots els pagament que es devien; mentre que els Māori van estar d’acord a deixar que els francesos ocupessin les seves terres mentre tota la burocràcia i els diners arribaven al destí pactat.
El 27 d’agost del 1840, no van perdre pas el temps!, tot i que la fragata Britomart va salpar del port d’Akaroa, la Fragata Robinson van quedar ancorada amb un magistrat anglès treballant conjuntament amb en Lavaud i acordant una col·laboració harmoniosa entre les tres cultures. Més que res es tractava de mantenir la llei i l’ordre en un lloc ple de baleners i bulliciosa vida comercial.
L’acord al que van arribar és ben curiós: els anglesos no posarien la bandera britànica en el port (esperant a resoldre el tema de la sobirania de Nova Zelanda; mancaven encara motles signatures de Cap de Tribu Māori sobre el Tractat de Waitangi) mentre que els francesos acordaven mantenir la pau i l’ordre a qualsevol cost.
En els anys posteriors a aquest acord, l’assentament francès es va anar reforçant i com que les terres eren en sòl extremadament fèrtil, la colònia va prosperar.
L’Emissari del Rei, en Lavaud, va ser substituït al 1843 per en Bérard; aquest va ser el darrer que va tenir aquest títol i funcions fins al 1846 ja que la connexió entre el Govern francès i la Companyia Nanto-Bordelaise va extingir-se.
El tema de la propietat de les terres era molt difícil, i delimitar qui tenia drets i qui no va portar anys de recerca i tramitacions.
Després de moltes negociacions van aconseguir que per cada Lliura esterlina que poguessin provar que havien invertit en les terres adquirides podrien tenir dret a 1.600 hectàrees.
Avui dia hi ha pocs indicis d’aquestes propietats “franceses” a Akaroa tot i que conserva l’empremta Māori, cada dia més present, i això sí, els noms en francès dels carrers i alguns negocis.
Un somni que 80 colons van fer realitat fa 187 anys enrere i que per a tu, que vols visitar-nos, serà una experiència inoblidable. En el present.
Ser presents. Viure-ho en primera persona.
El que passa en la nostra absència també canvia la nostra vida. Voilà!
Bonjour Nova Zelanda!
0 Comments